Fa molts, i molts de dies, però no masses, ja que l'història és de fa poc, hi havia un noi que és deia Jordi, que desde petit volia ser com Sant Jordi, ja que ell era el seu heroi.

En Jordi vivia en un petit poble al costat d'una muntanya molt alta i de la platja i, on passava la major part del temps somiant que vingués un drac molt ferotge i que ell pogues lluitar contra ell i convertir-se en un heròi.

Però, un dia, la seva mare, farta de que penses que els herois existeixen va dir:

Jordi, estic farta de que pensis que els dracs existeixen i que tu pots ser un heroi! Mai ho seràs!

Mai seràs un heroi!

Després d'aixó, com és clar, en Jordi es va possar molt trist i sen va anar corrents.

De sobte , es va trovar amb la Sara, que era la seva millor amiga. Quan ella el va veure així li preguntà:

Jordi, que t'ha passat?

I ell va respondre, tot trist:

Es que la meva mare m'ha dit que mai serè un heroi!

I es va possar a plorar en mig del carrer.

Per intentar consolar-lo li va dir:

Vols anar amb mi a la platja i juguem?

Mai serè un heroi!

I, com és clar, en Jordi va acceptar.

Quan van arribar a la platja, van decidir jugar a futbol a la sorra, i, quan van acabar, es van estirar a la sorra a parlar.

Van estar parlant una bona estona del col·legi i del futbol, i altres coses quan, de sobte, a l'horitzó va aparèixer un gran núvol vermell, que cada cop era més gran i més gran fins que es van donar compte de que aixó no era un núvol, sinó un gran i ferotge drac que treia foc per la boca.

Però aixó no era lo pitjor,. Lo pitjor era que va segrestrar a la Sara i se la va endur a la muntanya!

Nooo!

Grarrrrrrrrr!!!!!

En Jordi es va quedar molt parat, La seva mare li havia dit que els dracs no existien però...aixó era un drac!

Llavors ho va veure molt clar: era la seva oportunitat de convertir-se en l'heroi que volia ser!

Tots els habitants del poble van quedar a la plaça per dir que volien fer, i van decidir que els homes i dones de trenta a cincuanta-cinc anys anirien a per el drac. Però el Jordi no tenia trenta anys, no podia anar.O aixó pensaven els adults.

Quan tot era fosc va agafar l'espassa del seu avi i la seva bicicleta i va anar a la muntanya decidit a salvar a la Sara!

Anem a per el drac!